LA CIVADA
“Un traginer menjava pa e ceba, dementre que son mul menjava la civada; aquell traginer era magre e descolorit e son mul era gras. Lo canonge dix al traginer per què pensava millor en el mul que en sa persona, e lo traginer dix que el mul no podria portar lo feix sense el compliment de la civada e que ell podia plixar ab pa e ab ceba”.
Així es refereix Llull en el Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres, tot i ser propi d’aquestes contrades. En canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli).
“La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.
Com tots els cereals integrals, la civada és rica en hidrats de carboni complexos, que s’absorbeixen de forma lenta i, per tant, també alliberen els sucres de forma lenta i progressiva i ajuden a mantenir el nivell de sucre en sang constant. Conté molts minerals com el zinc, el calci, el ferro i el iode, i és un dels grans que té més sílice, per això serveix per renovar els ossos i el teixit connectiu, en especial els músculs cardíacs. A més, segons explica el Dr. Pros, el sílice és un superconductor que millora l’electrobioquímica del nostre organisme, cosa que explicaria, en part, perquè la gent que pren civada de forma regular millora la seva capacitat memorística. També és rica en fòsfor, essencial per al cervell i per a la formació de nervis durant la infància. Pel que fa als aminoàcids (proteïnes), conté set dels nou aminoàcids essencials. També té greixos de bona qualitat i vitamines B i E, entre d’altres.
Així doncs, la civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carbó, vitamines, minerals i oligoelements.
De fet, es el cereal més complet, ja que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de digerir. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.
És, sens dubte, un aliment de primera, però alhora és també un remei extraordinari per a tot tipus de malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.
És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana o l’estrenyiment.
Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la hipertensió i la diabetis. Tot aquell que necessiti aprimar, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.
Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.
La monodieta de civada
La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció per a moltes malalties. Tanmateix, en cas de patir algun trastorn és molt recomanable seguir una monodieta de civada, que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.
Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada per esmorzar i sopar.
Formes de preparació
Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.
Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en salvat i en llet.
El floc es cuina en menys cinc minuts, el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en els mateixes ocasiones que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.
La Civada a l’Economat
A l’Economat podeu trobar la Civada de 4 maneres diferents, que podeu utilitzar per vàries coses:
– En gra Integral: que podeu coure com l’arròs i utilitzar-lo en paelles, acompanyant llenties, etc.
– En Flocs Prims: per amanides, muesli, purès…
– En flocs gruixuts: es pot bullir i fer porridge, crema…
– En beguda, llet vegetal de civada: la podem fer servir com faríem servir la llet de vaca o de soja.
RECEPTES AMB LA CIVADA
Esmorzars
- Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel…
- El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (de vaca, de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i es segon per l’hivern.
Cremes o sopes
- Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només cal triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs. A l’últim moment també s’hi pot posar un raig de llet (de civada, esclar) que ho acabarà de lligar.
- Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.
També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.
Fonts:
http://www.masgrau.net
http://www.etselquemenges.cat/