L’HORT A CASA: VERDURES ECOLÒGIQUES I REMEIS NATURALS

Curs d’ecologia casolana per alimentar-se i curar-se amb plantes mediterrànies

A qui va adreçat?
A totes aquelles persones interessades en entendre de primera mà els cicles naturals cultivar-se un hort urbà al balcó o al jardí produir verdures i remeis naturals casolans conèixer les propietats medicinals de les nostres plantes adquirir eines per gestionar un hort comunitari reduir despeses i consumisme capacitar-se per al canvi personal i col·lectiu formar part de la transició agroecológica.
Quines són les condicions del curs?
· El curs es divideix en dos mòduls. Total del curs: 23hores

Existeix la possibilitat de fer només un dels dos mòduls. Tot i així, és interessant fer el curs sencer perquè els dos temaris es reforcen mútuament.
Aquest curs estrenem una mescla de la versió intensiva i la versió extensiva, agrupant les 25 hores en 5 sessions (2 intensius + 3 sessions), per així facilitar l’assistència.
Durant tot el curs mesclem pràctica i teoria, ja que així s’integren de forma vivencial els continguts.
· El curs inclou els següents materials:
– Fotocopies amb els esquemes principals
– Apunts i documents on-line (enviats amb antelació)
– El material per les practiques.
– Preparacions elaborades durant les sessions.
– Diploma (per a aquells que ho sol·licitin)

On i quan es faran les sessions?
Primer mòdul: Vall de Can Masdeu i Hort de la Farga.
Segon mòdul: Local Economat.

Com em puc inscriure? I quin preu té?
Enviant un email a: ateneueconomat@gmail.com
PREU:
· General: 90 euros / 1 sol mòdul: 50 euros
· Socis Economat Social: 75 euros / 40 euros

Places limitades.
*Tindran prioritat en la inscripció aquells que facin tot el curs*

Tallerista
Arnau Montserrat, responsable de l’herbolari de la vall de Can Masdeu
i membre de REMENAT

Organitzat per: L’Economat

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

LA CIVADA

CivadaLA CIVADA

“Un traginer menjava pa e ceba, dementre que son mul menjava la civada; aquell traginer era magre e descolorit e son mul era gras. Lo canonge dix al traginer per què pensava millor en el mul que en sa persona, e lo traginer dix que el mul no podria portar lo feix sense el compliment de la civada e que ell podia plixar ab pa e ab ceba”.

Així es refereix Llull en el Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres, tot i ser propi d’aquestes contrades. En canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli).

“La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.

Com tots els cereals integrals, la civada és rica en hidrats de carboni complexos, que s’absorbeixen de forma lenta i, per tant, també alliberen els sucres de forma lenta i progressiva i ajuden a mantenir el nivell de sucre en sang constant. Conté molts minerals com el zinc, el calci, el ferro i el iode, i és un dels grans que té més sílice, per això serveix per renovar els ossos i el teixit connectiu, en especial els músculs cardíacs. A més, segons explica el Dr. Pros, el sílice és un superconductor que millora l’electrobioquímica del nostre organisme, cosa que explicaria, en part, perquè la gent que pren civada de forma regular millora la seva capacitat memorística. També és rica en fòsfor, essencial per al cervell i per a la formació de nervis durant la infància. Pel que fa als aminoàcids (proteïnes), conté set dels nou aminoàcids essencials. També té greixos de bona qualitat i vitamines B i E, entre d’altres.

Així doncs, la civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carbó, vitamines, minerals i oligoelements.

De fet, es el cereal més complet, ja que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de digerir. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.

És, sens dubte, un aliment de primera, però alhora és també un remei extraordinari per a tot tipus de malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana o l’estrenyiment.

Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la hipertensió i la diabetis. Tot aquell que necessiti aprimar, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.

Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.

La monodieta de civada

La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció per a moltes malalties. Tanmateix, en cas de patir algun trastorn és molt recomanable seguir una monodieta de civada, que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.
Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada per esmorzar i sopar.

Formes de preparació

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.

Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en salvat i en llet.

El floc es cuina en menys cinc minuts, el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en els mateixes ocasiones que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.

 

La Civada a l’Economat

A l’Economat podeu trobar la Civada de 4 maneres diferents, que podeu utilitzar per vàries coses:

–          En gra Integral: que podeu coure com l’arròs i utilitzar-lo en paelles, acompanyant llenties, etc.

–          En Flocs Prims: per amanides, muesli, purès…

–          En flocs gruixuts: es pot bullir i fer porridge, crema…

–          En beguda, llet vegetal de civada: la podem fer servir com faríem servir la llet de vaca o de soja.

RECEPTES AMB LA CIVADA

Esmorzars

  • Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel…
  • El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (de vaca, de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i es segon per l’hivern.

Cremes o sopes

  • Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només cal triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs. A l’últim moment també s’hi pot posar un raig de llet (de civada, esclar) que ho acabarà de lligar.
  • Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.

També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.

 

Fonts:

http://www.masgrau.net

http://www.etselquemenges.cat/

Publicat dins de PRODUCTES DE L'ECONOMAT | Deixa un comentari

LA QUINOA

QuinoaLA QUINOA

Potser no el coneixeu, però aquest és un gra indispensable al vostre rebost. De fet, des del punt de vista de la botànica no és un gra, però es fa servir com si ho fos. Va ser l’aliment principal de les cultures precolombines, que  l’anomenaven el ‘gra mare’. És capaç de créixer en condicions molt adverses i a molta altitud i és possible que això expliqui les seves excepcionals propietats.

Ha estat un aliment bàsic a Sud-Amèrica, en països com Perú, Bolívia, Equador, Xile i Argentina. Es conrea a l’altiplà bolivià entre els 3000 i els 4000 metres d’altitud. És un gra molt sofert, que resisteix bé les inclemències del temps i que no necessita plaguicides ni fertilitzants especials. En comparació amb altres cereals, té una veritable munió de nutrients, en especial hidrats de carboni d’assimilació lenta, aminoàcids, vitamines i minerals. El millor de tot, però, és la seva versatilitat a la cuina el seu gust delicat i ple de matisos.

PROPIETATS NUTRICIONALS

Els inques, sense tenir cap coneixement sobre nutrició, deien que era un aliment sagrat i no s’equivocaven: és rica en tots els aminoàcids essencials (aquells que el cos no pot sintetitzar per si mateix i que necessita treure de l’aliment), en especial en lisina, un nutrient que els cereals no tenen. Per tant, la combinació quinoa-cereal proporciona un aportació proteica similar a la carn.

També és rica en àcid grassos essencials i en minerals, en especial calci (85 mg per 100 g, en té més que la llet). També és una bona font de ferro (perquè us en feu una idea: una ració de 60 g de quínoa proporciona el 46% de les necessitats diàries de l’home i el 31% de la dona) i magnesi, fósfor, potassi, manganès, coure i zinc. Com us hem explicat alguna vegada, el més important en un aliment no és quina quantitat d’un mineral en concret conté, sinó quina és la proporció de minerals del conjunt: els minerals treballen en harmonia els uns amb els altres.

Conté vitamines dels grups B i E  àcid fòlic, essencial en els primers estadis de l’embaràs. Els esportistes i la gent amb un gran desgast físic l’haurien de prendre regularment. El 13% del seu pes són proteïnes, el 5% són greixos saludables i aproximadament el 69% hidrats de carboni d’assimilació lenta, que sñon els ideals perquè mantenen els nivells de sucre en sang constants.  També conté fibra, que contribueix a netejar els budells.

EFECTES SOBRE L’ORGANISME

Des d’un punt de vista energètic, la quinoa escalfa i tonifica els ronyons i estimula tot el sistema digestiu. Si teniu un sistema digestiu dèbil, és un gra ideal, juntament amb el mill. Gràcies al seu alt contingut en aminoàcids i minerals és reconstituent i enforteix tot el cos. La proporció de minerals de la quinoa és ideal per a mineralitzar el cos i resulta molt beneficiosa pel sistema muscular i esquelètic, nerviós i immunitari. També proporciona molta energia i és molt nutritiva.

CANVIS VITALS

L’estrès constant, el ritme de la vida actual i determinades situacions de pressió emocional poden provocar davallades en el nostre nivell energètic i físic. Una mescla molt recomanable per persones molt desgastades i baixes d’energia és aquella integrada per mill amb quinoa i amarant amb quatre cullerades de llegum. Mengeu això durant una setmana amb verdures d’arrel (pastanaga, nap, …) i veureu la vida d’una altra manera.

COM ES CUINA

Comparada amb altres cereals té un preu considerablement elevat, però és tan nutritiva que no cal menjar-ne molta quantitat i és fàcil combinar-la amb cereals. Per cuinar-la, renteu-la primer amb cura i poseu-la a bullir durant uns 30 minuts amb tres parts d’aigua per una de quinoa, amb una punta de sal i amb la cassola tapada. La veritat és que bullint-la menys estona també us la podeu menjar (per exemple, dues parts d’aigua per una de quinoa durant vint minuts)  però amb els cereals és millor  fer una bona cocció per assegurar-nos una bona digestió i metabolització del seus nutrients.

La podeu fer servir com l’arròs, mesclada amb verdures i amb proteïna vegetal, o freda en amanides a l’estiu.

Font: http://www.etselquemenges.cat/

Una recepta: Quinoa  amb verdures

Ingredients

  • 1 tassa de quinoa
  • 3 tasses d’aigua mineral
  • 1 tassa de ceba picada
  • 1 tassa de coliflor tallada o altres verdures al gust
  • Un pessic de sal marina

Elaboració

  1. Renteu bé la quinoa i torreu-la uns minuts en una paella sense oli.
  2. Poseu tots els ingredients en una cassola
  3. Poseu a foc intens fins que arrenqui el bull, tapeu i bulliu uns 30 minuts.

Per acabar el plat hi podeu afegir gomashio (sèsam amb sal marina, el podeu trobar fet) i porradell.

Publicat dins de PRODUCTES DE L'ECONOMAT | Deixa un comentari

El cuscús

cuscuEl cuscús

El cuscús és una forma lleugera i refrescant de menjar cereal. S’elabora a partir de la sèmola del blat dur  que s’obté molent els grans de blat sencers fins a aconseguir una mena de farina gruixuda.

La paraula cuscús prové de l’àrab, significa “el menjar” i reflecteix la importància d’un aliment considerat bàsic en aquesta cultura. El seu sabor neutre i la seva versatilitat permeten que es pugui cuinar de mil maneres diferents

PROPIETATS NUTRICIONALS

Segons la medicina tradicional xinesa, el blat és un aliment de naturalesa tèrmica refredadora, sabor dolç i que tonifica els ronyons. És un dels poc aliments al qual aquesta medicina atribueix la qualitat d’alimentar directament el cor-ment: calma i enfoca la ment i pot utilitzar-se quan hi ha palpitacions, insomni, irritabilitat, menopausa difícil i inestabilitat emocional. Estimula el creixement físic, ajuda a estabilitzar el pes corporal i és especialment indicat per als nens i les persones dèbils. Per altra banda, també indica que les persones obeses i les que tenen problemes de tumors n’han de menjar quantitats petites.

El blat està indicat en els casos de “fuga de líquids”, com ara la sudoració nocturna o la micció al llit dels infants, perquè té una acció hidratant i reequilibrant.

En relació amb les reaccions al·lèrgiques, es fa esment especial a evitar les farines que s’enrancien per oxidació i, per tant, si compreu un paquet de cuscús l’heu de conservar en un envàs hermètic, i encara millor si el guardeu refrigerat. Si fa olor de ranci val més no menjar-ne.

EFECTES SOBRE L’ORGANISME

Ajuda a mantenir uns nivells estables de sucre en sang: els hidrats de carboni d’assimilació lenta del cuscús (i en general dels cereals integrals) proporcionen uns nivells estables i de llarga durada de sucre a la sang, i eviten les pujades brusques (xoc hiperglucèmic) que al cap de poca estona es contraresten amb baixades brusques (xoc hipoglucèmic), que generen sensació de malestar i de molta gana.

Té un efecte refrescant sobre l’organisme: per tant, resulta un aliment ideal per a la temporada calorosa de l’any (primavera i estiu). L’efecte energètic d’aquest aliment ajuda a calmar l’excés de temperatura de l’organisme i provoca sensació de plenitud alhora que ajuda a suavitzar els budells.

És fàcil de digerir: així com el gra de blat sencer és difícil de pair, el cuscús és, en canvi, un aliment més digestiu. La forma d’elaboració a partir de la trituració del gra, permet poder fruir d’un aliment nutritiu i molt ràpid de cuinar (en poc més de deu minuts la majoria de cuscús estan llestos); a més, com que és de gra petit, és molt fàcil de mastegar i pair, i és especialment adequat per a les persones grans i els infants.

És una font de proteïna completa si es combina amb llegums i/o fruita seca: el 12% del pes del cuscús és proteïna i, per tant, es tracta d’una relació molt equilibrada amb la quantitat d’hidrats de carboni que conté (75%). L’únic problema és que la proteïna del cuscús és deficitària en un aminoàcid essencial (la lisina) i, per aquesta raó, la cuina tradicional l’ha combinat amb llegum (cigrons, llenties, mongetes) i/o amb fruita seca (com el sèsam), de manera que els perfils d’aminoàcids es complementen i s’obté una proteïna completa i de qualitat.

COM ES CUINA

Hi ha diverses maneres de cuinar el cuscús. Una possibilitat és torrar-lo una mica a la paella (sense oli) fins que es nota que el gra està calent i, a més, desprèn una olor típica de cereal lleugerament torrat (no cal que s’enfosqueixi). A part, tindrem a punt la mateixa proporció de líquid que de cuscús (és a dir una tassa de líquid per cada tassa de cuscús) i quan aquest líquid hagi començat a bullir, s’apaga el foc de l’olla i s’hi afegeix el cuscús torrat. Ho deixem reposar durant 8-10 minuts i a continuació es pentina amb una forquilla de fusta per desenganxar els grans i ja el tenim a punt.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: el cuscús s’elabora principalment a partir d’una varietat de blat, el blat dur, que és fàcilment adaptable al conreu ecològic, perquè es tracta d’un tipus de blat prou resistent a les plagues, fàcil d’adaptar a terrenys pedregosos i que no necessita regadiu (a diferència d’altres cereals més demandants, com ara el blat de moro o l’arròs). Alhora, l’alçada de l’espiga permet el desenvolupament d’hàbitats d’aus que nien arran de terra. Per tant, escollint cuscús ecològic estareu fomentant una forma de cultiu respectuosa amb les persones i també propiciant una varietat més gran d’espècies als camps de cultiu. És un bon exemple de com el què mengem dóna lloc a un model agroproductiu respectuós amb el medi.

Font: http://www.etselquemenges.cat/

UNA RECEPTA: TABULÉ REFRESCANT

1.Posem dins un bol el cogombre, el pebrot vermell, el tomàquet, la ceba, el julivert i la menta, les olives i el cuscús (preparat com hem indicat més amunt). Ho barregem tot.

2.Ara hi aboquem el suc de llimona i el suc de taronja. Tot ben barrejat i ja tenim acabat el plat! I ben apropiat per aquest estiu!

Bon profit!

Publicat dins de PRODUCTES DE L'ECONOMAT | Deixa un comentari

NOTICIA A EL3 PORTAL DE SANTS MONTJUIC SOBRE L’ECONOMAT

L’Economat portarà productes ecològics a la Bordeta

“Productes ecològics, lliures de transgènics i a preus populars”, així defineix la Diana Amigó els productes que a partir de la setmana que ve es podran trobar a la cooperativa L’economat que es va presentar el passat diumenge a la seva nova seu del carrer Jocs Florals 157 del barri de la Bordeta. Segurament ens venen al cap productes alimentaris, però no només. També preveuen oferir productes de neteja de la llar, d’higiene personal i productes que no estan sotmesos a l’obsolescència programada, és a dir, fabricats amb una durada predeterminada per tal d’obligar a comprar-ne de nou. En aquest darrer tipus encara hi estan treballant: “Tenim l’exemple de les bombetes, que hi ha una fàbrica a Cornellà que potser ens en podrien proveir”, explica el Marc Montaner.
L’objectiu dels tres socis que integren la cooperativa de treball és “modernitzar i portar al dia el que eren les cooperatives de consum dels anys 30”. Així, a diferència de les cooperatives de consum que ja existeixen al barri, seran els tres socis treballadors els que s’encarreguen de la feina d’aprovisionament de tots els productes. Els consumidors seran en canvi socis col·laboradors i si tenen “ganes i energia disponible per fer-ho” dinamitzaran i participaran en l’ateneu de la cooperativa. Preveuen organitzar des de cinefòrums a tallers de cuina o bé donar suport a iniciatives que ja existeixin al barri. La idea és crear vincles i generar un espai comunitari entre totes les persones que en formin part.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

HA ARRIBAT LA PRIMERA COMANDA!

Ahir cap a les 12 del migdia va arribar el proveïdor amb els productes que els socis havien demanat, a mes de portar també els productes d’estoc que estaran sempre fixes al local i els socis i sòcies podran agafar quan vulguin.

Desprès d’ordenar els productes a les prestatgeries i fer les cistelles, el local comença a prendre mes forma de magatzem de productes ecològics, ara si que tota la feina feta durant aquests mesos es veure recompensada amb les prestatgeries plenes i ordenades.

Aquí us deixem amb una mica d’informació d’algunes verdures que ens han arribat:

LA CEBA: És força rica en hidrats i vitamines A, B1, C, E i àcid fòlic  i minerals com el calci el magnesi, iode, cobalt, coure, ferro, clor, níquel, potassi, silici, zinc, sofre i brom. També té aminoàcids com l’àcid glutamínic, l’argina, la glicina,  i la lisina entre d’altres, que combat la caiguda del cabell i millora les inflamacions intestinals en casos com la malaltia del Cronh  o la celiaquia.

LA PASTANAGA: És famosa pel seu contingut en vitamina A, de 2000 a 10.000 UI per 100g de pastanaga. La vitamina A  és fonamental per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També te un contingut important de vitamines C i B.

Se li suposen propietats teràpeutiques contra l’asma  el nerviosisme o algunes alteracions de la pell.

LA PATATA: La patata és un aliment ric en hidrats de carboni. També conté vitamines, B, C i E, a més de diverses sals minerals (potassi, sodi, calci, magnesi, fòsfor, sobre i clor).

2013-02-06 12.21.09                                                                                                        2013-02-06 12.21.22

                A partir d’ara l’economat podem dir que l’economat esta obert i comença a caminar, esperem que entre totes i tots el fem arribar molt  lluny.  Us deixem amb   una foto de la primera comanda de l’economat.

2013-02-06 17.02.16

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Consum agroecologic: llums i ombres

Queda un dia perque arribi la primera comanda a l’economat,  per això ús deixem aquest article extret de la pagina web de la xarxa d’economia solidària  (http://www.xes.cat)  sobre consum ecològic.

Consum agroecologic: llums i ombres

L’agricultura industrialitzada te cada dia menys nutrients per l’empobriment de les terres, les llavors hibrides, les recoleleccions prematures i la distància entre producció i consum. Quan el menjar ès un negoci, desapareixen la cultura camperola i l’ocupació, el camp i la ciutat es donen l’esquena, es destrueix la biodiversitat i la fertilitat de la terra i augmenta la contaminació d’aire, aigua, terra i aliments, produint malalties i epidèmies.

L’agroecologia, per contra, diversifica els cultius, respecta els ecosistemes, enriqueix la terra amb materia orgànica i fixa el carboni evitant l’efecte hivernacle. La varietat de cultius i la ramaderia combinada permeten cicles tancats. El bestiar s’alimenta amb lleguminoses i farratges locals i els excrements dels animals fertilitzen la terra.
L’adaptació al clima, la cura de les varietats locals, la proximitat producció-consum i la reducció d’intermediaris, atorguen a l’agroecologia una clara superioritat en frescor, vitalitat, qualitat nutricional, social i ecològica respecte a l’agricultura convencional que nomes es preocupa d’augmentar la productivitat i aconseguir subvencions.

L’agroecologia, com a resposta intel·ligent i etica dels millors agricultors i ramaders, progressa de manera espectacular. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, la superfície de producció ecològica a Espanya ha passat, entre 2001 i 2011, de 485.079 a 1.845.039 hectarees. En els últims deu anys els productors agroecológics desenganyats de l’agricultura convencional han passat de 15.607 a 32.206.

L’Estat espanyol ocupa el 5e lloc europeu en producció ecológica amb 905 milions d’euros (dades de 2009), despres d’Alemanya (5.850 milions d’euros), França (2.591 milions d’euros), Regne Unit (2.494 milions d’euros) i Italia (1.970 milions d’euros). No obstant això, vivim una gran contradicció alimentària perquè estem al capdavant de la producció però a la cua del consum agroecològic ja que s’exporta gairebé el 90% del que es produeix.

Amb 46 milions d’habitants, 500.000 km2 de superficie i un clima favorable, a l’Estat espanyol hi ha un consum agroecológic de 18 euros per habitant i any, mentre que Dinamarca, amb 6 milions d’habitants, 43.000 km2 de superficie i pitjors condicions per a l’agricultura, presenta un consum agroecològic de 142 euros per habitant i any. La causa d’aquest contrast és la ignorància, la debilitat i la inconsistència dels consumidors espanyols. El principal problema de la producció agroecológica -i la causa de la seva degradació en incorporar-se al mercat internacional- ès la impotància del consum responsable intern.

Les dades oficials parlen del 2,6% d’ocupació verda alimentària i pronostiquen un creixement interanual de la producció ecologica del 12% fins al 2020. Amb el 50% de la població activa parada o precària, podria ser una bona noticia si no ens plantegessin dos interrogants. Estem preparats per al desitjat augment de la producció agroecològica? Evidentment, no. Ni tan sols som capaços de consumir ni el 15% del que es produeix actualment. Estem preparats per a l’augment del consum agroecológico? La resposta és no. L’agroecologia ès un sistema de producció alternatiu a l’agricultura química i transgènica. Necessita, també, una distribució alternativa que, fins ara, els consumidors responsables no hem estat capaços de construir.

Per desenvolupar l’economia camperola fa falta una economia urbana de consumidors organizats capaços de construir mercats locals de responsabilitat compartida amb els agricultors. Aquesta relació necessita afinitat ideològica, confiança, suport mutu i resultats tangibles. Ès un proces ascendent que enforteix els llaços entre els productors i les xarxes de consumidors que estabilitzen les seves compres, respecten els preus dels agricultors, faciliten la planificació dels cultius, es coresponsabilitzen dels danys del canvi climàtic, contenen els seus costos de distribució mitjançant l’autogestió participativa i amplien el nombre de consumidors conscients mitjançant una energica activitat cultural.

La distribució d’aliments ecològics és tasca dels consumidors responsables que, a diferència de la distribució convencional, potencien el coneixement directe entre el consumidor final i l’agricultor mitjançant una acció persistent que tanca la bretxa entre camp-ciutat, productor-consumidor i economia-societat-naturalesa. Aquest procès ha de conduir a construir relacions preferents recíproques i, posteriorment, a una vinculació econòmica i jurídica que permeti la intervenció unificada d’agricultors i consumidors al mercat d’aliments ecològics.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari